Quant de temps que no plou!

Quant de temps que no plou!

Els boscos s’entristeixen

i al jardí,

els colors desapareixen.

Ja no recordo quan plou.

l’aire no es mou.

Ja no ploren les fulles

a l’alba,

i els galls ja no canten.

Arbres i plantes

s’assequen al jardí.

L’aigua de la font,

normalment abundosa,

ara és un rajolí

que es va aprimant

de dia en dia.

Ja no recordo aquell aire

fluix i delicat

que entrava per la finestra.

Ja no recordo el so de la pluja

amassant les sorres de terra.

Quan de temps que no plou!

Albert Olivés. 

 ¡!: Aquest és el primer poema escrit per mi que penjo al blog. Espero que us agradi.