Vicenç Altaió

Viçens Altaió va nèixer a Santa Perpètua de Mogoda l'any 1954. Durant molts anys a sigut el responsable de l'Espai, una iniciativa innovadora que va sorgir de la Fundació Miró, i que és el laboratori d'art més significatiu de Barcelona. La seva poesia és difícil i molts dels seus poemes tenen formes especials, com per exemple, el segon poema que teniu aquí.

L’ULL DEL GEST
EL CEC

S’ha arrencat els ulls per minvar la ceguesa
ara que l’anhel és nafra i amb la clau al cor
obre l’ull del pany per entrar al domini de la visió.

Dibulixa el vermell ara que té l’ull despullat
del cec llepa la saliva de l’ull peix espia anònim.
No té més llàntia de nit que l’ull del Gest.

Ell que sabia amanyagar el pit i rodar l’ull sexe...

S’abandonà a l’ardor. L’Ardit, el foc que cova
sota l’arbreda de pells la bèstia i el volcà,
pinta l’instint i perd l’hora, guanya l’equivalent.

Estén el llençol i encén el bosc, crema la memòria.
Separa dels cossos la pelvis de l’entrecuix.
Gira el món segons que descobreix el solitari
cos nu ull cec llapis errant en el full desert.

FUTUR PRIMITIU

Ordeno a aquells qui pateixen turment
de fam, set i odi
per éssers malèfics
que s’encrespin
i cadascú, prop del turíbol,
es maquilli amb carbonissa
fins a creure’s bruixot
i cadascú, prop de la gent,
reclòs ipso,
prengui un foli aeri de vint-i-cinc cèntims
un llapis de nacra i nafta
i escrigui, prop dels astres, amb dolor,
moldegi el mot i el so per a fer-los més lliures
puix que guixar és anihilar
crear és investigar
poemar és alenar.
Manteniu, un cop finit, les boques obertes, els ulls rodons i els braços oberts.
I aleshores veureu coses admirables...

! ¡: Viçens Altaió és pare d'una companya de classe de la meva germana gran, així que si algú estigués molt interesat en la seva poesia i volgués fer-li alguna pregunta, ... segurament li podrem fer arribar.