Oda a Barcelona

Quan á la falda't miro de Montjuich seguda,
m'apar vèuret als brassos d'Alcides gegantí,
que per guardar sa filla del seu costat nascuda
en serra transformantse s'hagués quedat aquí.

Y al veure que traus sempre rocam de ses entranyes
per tos casals, que creixen com arbres ab sahó,
apar que diga á l'ona y al cel y á les montanyes:
-Miraula; òs de mos òssos, s'es feta gran com jo!-

Perquè tes naus, que tornan ab ales d'oreneta,
vers Cap-del-Riu, en l'ombra no's vajan á estellar,
ell alsa tots los vespres un far ab sa má dreta
y per guiarles entra de peus dintre la mar.

...

                                                    Jacint Verdaguer

 

(si voleu llegir l'oda completa feu click en el següent enllaç: http://ca.wikisource.org/wiki/Oda_a_Barcelona)

 

!¡: He trobat interesant el llenguatge que utilitza Jacint Verdaguer en el poema. Llegiu-vos un fragment i podreu veure que hi ha bastantes diferències.